El passat 3 abril es va disputar a la ciutat californiana de San Francisco una nova edició de les Rock ‘n’ Roll Half Marathon Race.

També en aquesta punta de món, el club hi ha estat  representat. La nostra participant ha estat  la Vilja Larme Porter,

Tot i el desnivell de la cursa i el fet d’anar sortint d’una lesió i una petita caiguda en bici que va poder comprometre la cursa, la nostra atleta va acreditar un excel.lentíssim temps de 1:32:00.

Des de San Francisco, la Vilja ens ha enviat una petita crònica:

SFO Rock’n Roll Half Marathon.

Primera per mi. Sempre havia volgut correr a SFO així que quan se m’ha presentat l’oportunitat no he dubtat en cap moment.

Les curses als Estats Units semblen estar molt ben organitzades, segons la meva primera experiència

Les curses Rock’n Roll s’organitzen al llarg de tot el país i durant tot l’any.

La de San Francisco és una de les més minoritàries amb menys de 10.000 participants, però això no fa que s’organitzi com si d’una cursa més majoritària es tractés. Tant les facilitats i tracte pre-cursa, com els avituallaments durant i el menjar i post-atencio després de la cursa estaven molt ben planificats i executats.

El Check in & Expo van ser sensacionals, amb tot el briefing de la cursa i material i roba esportiva que un pot necessitar. Però altre cop dir, que estem a Amèrica!!!

Això si, algunes diferències respecte les curses d’Europa que he fet:

a) Abans de començar la cursa es canta l’himne nacional i es fa una petita oració.

b) No hi ha llebres ni pacers pels atletes capdavanters. Només a partir de les 2h.

c)No existeix separació o calaixos entre els participants i els atletes professionals o elit, així que vaig poder sortir pràcticament desde primera fila.

La cursa va ser molt bonica. Això que no hi havia massa espectadors i animadors (vam començar a les 6:30 del matí). Tot i això mai donava la sensació d’estar corrent com si estiguessis sola.

El traçat ens portava desde la platja davant una bonica àrea residencial, a creuar el llegendari Pont del Golden Gate. Creuar-lo mentres surt el sol és una imatge realment espectacular.

Ah, he de mencionar que el 90% de la cursa va ser costa amunt!!! grans Desnivells i turons, però això és SFO em vaig dir. (He de practicar més la cursa en montanya.)

Pel que fa al meu rendiment, estic realment satisfeta.

La meva recuperació del trencament de lligaments del turnell (fa 12 setmanes) ha estat perfecta i he aprés a entendre el que la paraula «paciència» significa.

Definitivament, els turons van poder amb mi i vaig poder sentir com els meus bessons i ja cap al final el meu ritme era molt baix. Però vaig acabar forta amb encara una mica de gasolina al tanc.

Potser en una carrera plana podria haver assustat al Pere amb els seus 1:25 jejej. La propera vegada potser.

En resum, una gran experiència i un gran resultat per anar preparant les properes curses.

Aquest any és de triatlons i estic molt emocionada i contenta de poder competir com a integrant del Club Triatló Anyós Park.

Vilja Larme-Porter

 

Des del club , felicitar-te per aquest excel.lent resultat i animar-te per a les teves properes curses.